En Jaume Tebé i en Joaquim Grané són parella artística d’Osonament, concretament, de la quinzena edició que s’està engegant aquests mesos amb el procés creatiu de les obres. Tot just fa uns dies donaven els últims retocs a la seva pintura, al taller de Vic de l’artterapeuta Isa Basset, que coordina la part artística del projecte i s’ocupa de buscar els artistes del territori que vulguin participar en el projecte.
En Jaume havia anat el gener de 2020 a la inauguració de la catorzena edició al COAC de Vic i, allà, una altra artista, el va animar a participar. Uns quants mesos més tard, a finals d’octubre, començava la seva relació artística amb en Joaquim, que ja havia participat en el projecte com a artista vinculat als serveis d’Osonament.
Un procés creatiu de tres mesos
Expliquen que tot el procés creatiu ha durat uns tres mesos, fent una sessió setmanal d’unes dues hores de durada. “Al principi vam anar parlant del què ens interessava, de la música, de l’art, i fins i tot ens vam deixar alguns llibres”, explica en Quim. I a poc a poc, “de l’anar descobrint gustos comuns -des la psiquedèlia dels anys 60, a la mística esotèrica i mitològica arrelada en diferents zones i èpoques del món-, de la pluja d’idees inicial i de les imatges que ens van inspirar, en va sorgir la imatge protagonista”, afegeix en Jaume. Però abans “havíem fet molts esbossos i dibuixos i també vam estar jugant amb els colors, fins que vam decidir que volíem utilitzar tons blaus i ocres”, detalla en Quim.
La seva obra és intensa, tant com ho ha estat el seu procés creatiu, segons expliquen. En Jaume ens en fa cinc cèntims: “A l’interior de l’àliga, simbolitzant que moltes vegades necessitem d’una perspectiva més despresa i distanciada d’emocions, que ens embriaguen adherides als fets i circumstàncies, hi ha tres deesses de la mitologia grega i també les tres nornes viquingues, que dispensaven, entreteixien i tallaven respectivament els fils de la vida d’éssers mortals i divins”. Aquest interès en el simbolisme, “en l’instant que la ment converteix l’abstracte en concret i a la inversa, definint o alienant els oposats, complementant-se”, està molt present en tot el procés i l’obra final”.
“L’execució del quadre ha estat realment a quatre mans”
Els dos artistes també s’han complementat i coincideixen en què s’ho han passat molt bé. “L’execució del quadre ha estat realment a quatre mans i això ha estat molt interessant”, relaten.
Tret d’uns dies que un dels dos integrants de la parella va haver d’estar confinat, la resta de setmanes han pogut treballar amb normalitat. Així, s’han pogut trobar sense dificultats al taller de l’Isa, i com que aquest és gran, hem pogut mantenir les distàncies si coincidíem amb alguna altra parella artística.
“Emocionalment també ha significat poder respirar una mica. Després d’aquests mesos tan durs, poder venir al taller, veure el gran pati ple de plantes al fons, poder parlar amb una altra persona de la pandèmia, de l’artteràpia, de com crear ens ajuda a fer més suportable el dia a dia, a mi particularment m’ha anat molt bé”, assegura en Quim.
De moment, l’obra d’en Quim i en Jaume es guardarà fins que comenci el cicle d’exposicions, però un cop s’iniciï, tothom qui vulgui, podrà contemplar de més a prop tot aquest esoterisme i simbolisme que envolta la seva creació, i imaginar-se com ha estat el seu procés artístic, personal i emocional.
En Quim (esquerra) i en Jaume, davant la seva obra, al taller de l’Isa Basset.
*A la foto de portada, Isa Basset, Joaquim Grané i Jaume Tebé parlant de l’experiència de Parelles Artístiques.
