Núria Martinez i Lluís Estopiñan
Cianotípia en paper d’aquarel·la, llapis blanc i collage
70 x 40 cm
Associació Daruma
Ens vam conèixer el 17 de maig a les 9 del matí i vam establir que ens trobaríem dues hores cada quinze dies els dijous a la tarda a partir de la setmana següent i ho hem anat fent ns ara amb el parèntesi del mes d’agost.
Les primeres sessions van ser per parlar sobre quina qüestió treballar i de quina manera ho podíem abordar.
Ja que el tema central del meu treball és la memòria, la Núria va voler treballar en aquesta línia a partir dels records de la casa de la seva àvia, ja enderrocada, on havia passat molts moments de la seva infància. Quan s’enderroca una casa s’enderroquen també molts records i els seus rastres amb la capacitat evocadora que tenen.
Vam partir de material fotogrà c obtingut per diferents vies:
– Una fotografia en paper de 1970 on apareixen la mare i l’àvia a la porta de la casa.
– Una imatge de 1962 on s ́hi pot veure la casa i l’entorn després de la nevada, agafada d’Internet de l’arxiu comarcal.
– Una captura de pantalla de Google Street View del solar existent al mateix lloc en l’actualitat.
Amb aquest material vam imprimir uns internegatius que en van servir per generar força material en processos fotogrà cs analògics com l’emulsió líquida al laboratori amb diferents tipus de paper d’aquarel.la i el paper fotogrà c baritat i la cianotípia en diferents suports.
Amb aquest abundant material i els mateixos internegatius que el van originar, vam fer diferents composicions amb opacitats i transparències per expressar l’enyorança i les emocions que aquella casa i aquells temps li provoquen a la Núria.
Vam seleccionar d’entre les diferents propostes generades una composició de tres cianotípies amb un text evocatiu escrit per la Núria mecanogra at, imprès i enganxat que posteriorment va estripar parcialment per suggerir paraules més que un text que es pogués llegir de manera lineal, expressant amb això el deteriorament provocat pel pas del temps.
Alguna d’aquestes paraules va saltar del text i va envair la imatge ( la frase “A casa l’àvia…; l’any 1970 i alguna marca en blanc). I nalment, ja que a la tercera cianotípia hi havia una empremta de les puntes d’un mocador de l’àvia, hi vàrem afegir a mode de collage una punta de coixí que en surt i s’entortolliga en unes formes sinuoses com ho fa el pas del temps i els records. Coincidim en que ha estat una experiència positiva i enriquidora per tots dos.
Núria Martínez Flaqué _ Lluís Estopiñan
Octubre de 2021.
Aquesta obra pertany a la Setzena edició/2022
T’interessa aquesta obra?, contacte amb nosaltres.
Col.labora