L’OBRA QUE NO ERA L’OBRA PERÒ QUE L’HA ESDEVINGUT…
LLEVANTINA I ANNA OBIOLS
Llapis grafit, llapis aquarel·lable i aquarel·la sobre paper.
Composició 95 x 65 cm
Osonament
De vegades, els horitzons s’esmicolen, les tempestes t’abraonen i els vents bufen huracanats. Tot s’esfondra i es trenca. Surt el crit. Bocins espargits queden escampats per aquí i allà. Llavors arriba el silenci… la terra fèrtil, el sol, l’aigua i els nutrients acaben sent favorables i la vida recomença. Sempre. Les ferides i esquerdes passen a ser escletxes de llum.
La fragilitat i la vulnerabilitat ens embelleixen i ens reconnecten amb una profunditat i autenticitat inaudites. Amb tu, Llevantina, vam iniciar un camí d’ombres que misteriosament vam omplir de ors i colors. Vas emprendre el vol quan tot just jo començava a caminar i tu a volar. Ha estat un curt però intens viatge. Els teus arbres-mans són més del cel que de la terra i el teu orir, ara més que mai, esdevé etern. Més enllà de les constel·lacions visibles i invisibles hi ha un jardí que s’obre, batega i abraça vida. GRÀCIES per haver-me’n deixat formar part. Que les estrelles que hi has dibuixat protegeixin aquesta teva ànima en la nit dels temps.
Anna Obiols
Aquesta obra pertany a la Dissetena edició / 2023
T’interessa aquesta obra? vols col.labora a Parelles Artístiques?
Contacte amb nosaltres