TONI MELÉ I MÒNICA PORTA
Fotografies a les sals de plata
Associació Daruma
Foll d’una dolça metzina(1) va començar com a reflexió sobre la violència que exerceixen les institucions sobre les persones neurodivergents. Aquestes primeres, es consideren legitimades per reprimir qualsevol comportament que alteri les convencions, justi cant la vulneració dels drets fonamentals, basant-se en la prevenció del perill de fer mal als altres o a un mateix. Qui ho viu en primera persona, acaba autoestigmatitzant-se per por a despertar les suspicàcies dels que s’investeixen com a guardians de l’ordre. Així, qualsevol expressió d’eufòria i/o melangia, pot despertar les sospites de psiquiatres, forces de l’ordre i l’entorn més proper. En aquesta sèrie, hem volgut suggerir amb imatges, com és sentir- se vulnerable davant la deshumanització del sistema. Parlem de sensibilitats ferides per un món en el qual és obligatori encaixar.
Salvatges
Les fotografies rememoren una vivència concreta, quan el protagonista va sentir la necessitat de connectar amb l’entorn natural com si fos un indígena. Aquest comportament disruptiu de l’ordre establert, va ser reprimit tant per la policia com per la psiquiatria. La cosmovisió dels pobles indígenes ha estat sovint part de l’imaginari del protagonista, potser només n’és una visió romantitzada o una fugida del món desnaturalitzat en el qual vivim.
Acostado a poca altura, para que cayese sobre mí el rito, para que el fuego, los cantos, los gritos, la danza y la propia noche, como una bóveda animada, humana, gire viva por encima de mí. Había, pues, aquella bóveda rodante, aquella disposición ma- terial, gritos, acentos, pasos, cantos. Pero, por encima de todo, más allá de todo, la impresión, que se volvía a presentar, de que detrás de todo aquello, y más allá, se disimulaba algo más: lo Principal. ANTONIN ARTAUD (1948)(2)
Paisatges del dolor i d’i lusions
Alguns d‘aquests paisatges tenen a veure amb vivències traumàtiques del passat, d’altres amb el renaixement de noves il·lusions, gràcies a les quals, tot i la desconfiança del sistema i fins i tot de persones properes, hem aconseguit resistir.
Resistències
Parlem de les incompatibilitats entre les imposicions anestèsiques de la psiquiatria i
els desitjos, sobre la por a l’estigma i el valor de deixar d’amagar el diagnòstic com un acte revolucionari. De les anades i vingudes de diagnòstics, canvis de medicació i de suportar tot això lluitant per continuar sent una persona amb totes les seves capacitats, sentir, estimar, fruir de totes les pulsions que qualsevol voldria gaudir. Sobre-tot del GAM (Grup d’Ajuda Mútua), espai segur on poder compartir experiències, sense jerarquies i des de l’igualtat.
Psiquiatritzar
Sotmetre’s a la medicació per poder conviure en una societat en la qual no hi ha lloc per
la disrupció, tot sabent que hi ha altres enfocaments per tractar les crisis, com el de diàleg obert (3), i que no s’implementen amb l’excusa de la falta de recursos. En el nostre sistema sanitari es prioritzen el diagnòstic, la cronificació i els fàrmacs (4), i la persona que ho pateix és la darrera en la jerarquia. Pensem que hi ha altres maneres d‘entendre la nostra relació amb el món, bastant més respectuoses i cuidadores que les que ens ofereix el sistema actual. La riera de Caldes de Montbui, ara seca, és un efecte secundari més d’aquest món deshumanitzat on primen els interessos econòmics per sobre del benestar de les persones.
(1) / Títol manllevat d’un dels versos del poema de J.V. Foix “És quan dormo que hi veig clar”.
(2) / Antonin Artaud, “Los tarahumara”. Tusquets, 1985, p. 67.
(3) / Jaakko Seikkula, Tom Erik Arnkil, “Diálogos abiertos y anticipaciones terapéuticas: Respetando la alteridad en el momento presente”. Herder, 2019. Els autors aprofundeixen en el diàleg obert, un model terapèutic que es basa en la creació d’espais dialògics com a alternativa per al tractament de les crisis.
(4) / Joanna Monkrie , “Hablando claro: Una introducción a los fármacos psiquiátricos.” Herder, 2013. Monkrie qüestiona els psicofàrmacs com a base principal del tractament psiquiàtric modern, així com els riscos que comporten.
Aquesta obra pertany a la Divuitena edició / 2024
T’interessa aquesta obra? vols col.labora a Parelles Artístiques?
Contacte amb nosaltres
