Nereida Jiménez i Eulàlia Vila
Acrílic sobre tela
54 x 65 cm
Associació El Far
L’Eulàlia tenia clar que volia fer un paisatge, pintar la fa molt feliç i li agrada especialment pintar arbres. I la tardor té aquesta barreja de colors i de malenconia que a les dues ens captiva.
El procés creatiu ha estat molt interessant, en tant que les dues, assegudes una al costat de l’altra, hem anat dibuixant i donant color a aquest paisatge. Cadascuna perfilant un dels marges del camí. Vores que es miren de fit a fit, semblants i diferents alhora. I el camí com a espai de trobada, un espai que es va construint i transitant durant el temps que hem compartit, a través de les paraules, la música, els silencis, els colors i la complicitat.
I hom, quan mira el quadre, transita per aquest camí fins un punt en la llunyania on el camí es desdibuixa i les fulles i els arbres es mesclen…
I és que un no sap mai on porta, el camí de la trobada amb l’altre.
RESERVADA
