Compartir esperiències, mirades als ulls de l’altre i comunicar-te a través de l’art
Fabiola Mora
M. Àngels Blasco
Quique Sanchez
Carme Cobo
Isabel Escribano
Esther Farrerons
JDGI
Imma Cervós
Marina Berdalet
JPR
Marina Geli
Sandra Sardà
Tiua esf.
Cristina Vilaró
Sara Alonso
Mònica Sala
Mercè i Oscar
Rosa Rubio
Carmen Elvira
Miquel Macia
Rosy
Meritxell Vilamala
Ton Granero
Vicky Roldán
MCB
BBA
Paula
Gràcia Ferrer
Miquel Rovira
Ricard Ocaña
Quim Moreno
Fabiola Mora Musull
Tècnica de participació ciutadana i educació ambiental
Doncs sembla que fos ahir que vaig conèixer i em va fascinar el projecte de Parelles Artístiques. Recordo com li brillaven els ulls a la Isa, ara fa 15 anys, quan m’explicava el procés de creació d’una peça artística amb un rerefons terapèutic, feta a dues mans per dos artistes, un de reconegut i l’altre per reconèixer. He visitat, m’he emocionat i he gaudit de gairebé totes les edicions de Parelles Artístiques. És dels projectes que segueixo a través d’amics que hi participen, de les exposicions i de les xerrades. Estic convençuda que el més important del projecte és la complicitat, la confiança, la qualitat humana i l’amistat que es genera en tot el procés de creació entre els dos artistes. Les estones junts, les converses, la recerca de l’obra compartida, la tècnica… segur que són moments màgics, íntims i terapèutics pels dos creadors d’una mateixa obra que queden gravats i que t’acompanyen al llarg de la vida. Mentre escric això, tinc un quadre darrera meu realitzat ara fa 13 anys per una parella d’artistes i, des de llavors, ha estat un dels elements més lluïts del menjador de casa.
Llarga vida al projecte i a les persones que el fan possible.
………………………………………
M. Àngels Blasco i Rovira
Directora dels serveis territorials de Cultura de la Catalunya Central
Compartir experiències, mirar als ulls de l’altre i comunicar-te a través de l’art.
Parelles artístiques ha aconseguit que molts de nosaltres ens emocionem pensant amb els testimonis que han tingut la sort de participar en el projecte. Tots hem tingut certes dificultats per encarar alguns aspectes de les nostres vides, però si tenim l’oportunitat de compartir aquests moments de dificultat amb algú sempre serà més fàcil caminar. Això és el que pretén Parelles Artístiques. Us equivocareu de dalt a baix si penseu que aquest és un projecte adreçat només a les persones usuàries d’Osonament i dels altres recursos de salut mental de Catalunya que hi participen. L’èxit del programa ha estat que, sense esperar-ho, la relació i la coneixença que s’ha esdevingut entre l’artista i la persona usuària ha estat beneficiosa per les dues bandes. La riquesa del projecte rau en la possibilitat de compartir algunes hores de la vida, invertir el temps en conèixer algú altre i, tot parlant i fent un cafè, crear una obra artística.
L’art és un llenguatge universal, no et demana més que entregar- te i gaudir. I en aquest cas, ningú ens jutjarà si el resultat té una qualitat dubtosa o excel·lent, perquè això no és el que compta. El que realment és important no es pot quantificar, és un tresor que només s’emporten les quatre mans que han estat plegades i que han aconseguit harmonia entre elles.
No deixem de creure en el poder transformador de l’art i la cultura. perquè sens dubte, igual que Parelles Artístiques, ens fa millors persones.
………………………………………
Quique Sanchez Urdangarin
Artista
Parejas artísticas con Patri
Mi experiencia en temas de pintar un cuadro a cuatro manos era y es nula, pero con Patri disfruté. Mi primera sorpresa llegó al comprobar su interés en pintar un cuadro abstracto, supongo que quería plasmar sus pensamientos y emociones, algo que todos los que nos gusta este mundo queremos.
Hablamos de Vasili Kandinski ya que el arte abstracto le interesaba y le mostré distintas obras de dicho pintor antes de hacer un cuadro.
Nos lo pasamos en grande y aunque ha pasado tanto tiempo sin podernos ver, hemos mantenido vía telefónica nuestra amistad, de la cual me siento muy orgulloso.
Agradezco a Carmen Elvira la oportunidad de dejarme conocer un poco este mundo, que es el nuestro y donde las diferencias no existen por mucho que a veces se nos quiere etiquetar.
………………………………………
Carme Cobo
Artista
Abans de parlar del projecte Parelles Artístiques, m’agradaria mencionar que PINTAR en majúscules és una de les millores teràpies que he descobert per combatre l’ansietat, l’angoixa, la tremolor, la tristesa. Agafes un pinzell i deixes que vagin fluint els colors, els gargots, les línies, dibuixos…I la ment i el cos comencen a relaxar-se. He tingut la sort de poder participar en dues edicions de Parelles Artístiques. En la primera, va ser tot un plaer tenir de parella artística a la Isa Basset, compartint estones de pintura al seu taller. Va ser una experiència més que gratificant. El seu taller és una zona de confort, de benestar, de pau, de tranquil·litat; no només la seva presència, sinó l’entorn, les seves pintures, les seves plantes. El jardí… Tot això em va ajudar moltíssim a poder relacionar-me i relaxar-me. Recordo el títol de l’obra que vam pintar: “La pau descansa a peu del mar”. Per mi va ser un repte personal molt important. I, com a experiència, una meravella.
Ara, en aquesta nova edició, estic acompanyada d’una dona estupenda: La Rosa. La veritat és que des del començament hem tingut molta afinitat i, fins i tot, molts paral·lelismes a les nostres vides. Tot això ha provocat que hagi estat una gran experiència. No només pintàvem, també xerràvem i compartíem moments de les nostres vides. A mi, això, m’ha ajudat molt per entendre i resoldre preguntes que em feia a mi mateixa. Per concloure, volia dir que el projecte Parelles Artístiques, per a mi, al començament, era un repte molt difícil; integrar-me, obrir-me, però al final, ha estat una experiència molt gratificant i valuosa, que m’ha ajudat no només a gaudir de la pintura, sinó també de la companyia i el talent de grans persones i artistes i, sobretot, a nivell de teràpia, m’ha ajudat a superar pors, inseguretats….Ens dóna vida, ens dóna esperança. Només puc acabar aquest escrit donant gràcies a totes les persones integrants d’Osonament que fan possible aquest projecte i a totes les entitats que col·laboren perquè “les Parelles Artístiques” es puguin portar a terme.
………………………………………
Isabel Escribano
Educadora Social
Des de el Servei de Rehabilitació Horta-Guinardó de la Fundació Els Tres Turons, vam participar en dues edicions de Parelles Artístiques: 2018-2019 i 2019-2020.
En la primera, hi vam participar juntament amb el Servei de Rehabilitació de Les Corts-Sarrià. Hi van participar tres persones usuàries, compartint artistes externs amb persones ateses de Les Corts.
Com a primera experiència en un projecte com aquest, va ser molt enriquidora tant per a les persones usuàries com per a mi. Vam seguir tot el procés: des de les primeres reunions amb els artistes fins a l’exposició final. Les valoracions van ser molt positives en quant a la experiència, però el fet de compartir artistes va ser complicat; posar-se d’acord amb els horaris, la comunicació amb ells; tot plegat va ser molta feina.
A la següent edició 2019-2020 vam decidir buscar artistes per crear les parelles des de Tres Turons.
També va comportar molta feina, però va ser molt gratificant. Van ser contactes dels professionals que coneixien artistes, la qual cosa va fer més fàcil la coordinació i el contacte personal. Aquesta experiència va estar molt ben valorada per tots els que van participar: de fet, encara continua el contacte entre persones usuàries i artistes.
El punt negatiu va ser l’inici de la pandèmia, que va impedir la conclusió del projecte amb una exposició presencial.
Aquest any, no participarem per les dificultats que tenim per treballar i l’esforç que suposa la nova manera de treballar per a tots.
Esperem que el proper any hagi millorat tot i podem tornar a participar en aquest projecte tan enriquidor. Moltes gràcies per a tot l’equip d’Osonament i fins aviat.
………………………………………
Esther Farrerons
Directora Relacions Institucionals i Acció Social de BBVA a Catalunya
Quan l’any 2012 vaig sentir a parlar per primera vegada del projecte de Parelles Artístiques vaig pensar que era espectacular: unia cultura, persones, inclusió, territori… i darrere hi havia un equip expert i motivat per dur-lo a terme. Era l’època de la fusió d’Unnim amb BBVA i de l’acord amb les obres socials de les antigues caixes, entre elles la de Manlleu.
Mirant enrere, no obstant, crec que el valor real del projecte el vaig copsar el 2013, amb motiu de la inauguració de l’exposició anual a l’oficina principal del banc a Barcelona. Allí vaig viure de primera mà el vincle especial i la gran complicitat generada entre les persones que formaven les parelles. Vaig tenir l’oportunitat de parlar amb els participants i de sentir l’emoció amb què parlaven de la seva obra i del procés creatiu.
Aquell dia vaig decidir portar els meus fills, que llavors tenien 8 i 10 anys, a la inauguració. Des d’una visió segurament més desestigmatitzada que no pas la dels adults, van demanar poder comprar alguna de les obres exposades, fent una petita col·laboració amb els seus estalvis. Dues obres que donen vida a casa nostra i ens recorden la importància de formar part d’un món més inclusiu.
………………………………………
JDGI
Artista
A Parelles Artístiques, la Silvia Cano i jo, Jordi de Gregorio, vam fer dos quadres fantàstics. Però el més interessant era l’harmonia i l’entusiasme que posàvem a l’hora de fer-ho”.
………………………………………
Imma Cervós
Sub-directora general de coordinació de Salut Pública a la Catalunya Central
“Vida i somni, somni i realitat “
Seguim en pandèmia per la COVID-19: l’impacte tant en l’entorn laboral, familiar com social no ens deixa indiferents. Durant aquest temps, hem après a enfocar-nos en la prevenció i en la generació de resiliència. Des de Salut Pública, ens preocupen els efectes sobre la salut mental, tant per la mateixa malaltia de la COVID-19, com pels derivats de la situació que la pandèmia ha generat.
OSONAMENT, resilient i fidel al seu propòsit, també en aquest context, celebra la 15ena edició del projecte “Parelles Artístiques”. És un èxit per la institució i per tota la comunitat. Un repte tan important, només s’aconsegueix amb un bon equip i amb treball en equip, perquè a mesura que el desafiament creix, la necessitat del treball en conjunt augmenta. Per fer un símil amb la coneguda “Llei del Mont Everest” (diguem-n’hi Matagalls o Pedraforca), per coronar amb èxit, ningú abandona als companys ni en fa l’ascensió tot sol. El projecte, l’escalada en Parelles Artístiques dobla la dificultat: per una banda, el procés creatiu de l’obra i per l’altra, la parella artística i la necessària complicitat i confiança per despullar-se l’un davant de l’altre. La riquesa del projecte rau precisament en assolir el repte, a poc a poc, superant el ziga-zaga del recorregut, fins albirar la cresta desitjada; imprescindible l’acompanyament mutu que va engreixant l’aliança de la complicitat, pas a pas, fins a culminar el cim de l’obra. I més, en època COVID.
Des de Salut Pública, reconeixem l’èxit, any rere any, en cada parella i en cada obra per la capacitat de mobilitzar i alhora premiar a la societat amb un catàleg d’obres i exposicions. Ara, en temps COVID, l’art i l’expressió artística és un mitjà fabulós per superar i ajudar davant el problema social tan greu que ens toca viure, i també, per fer ressaltar la solidaritat, l’empatia i la positivitat per continuar avançant. En definitiva, l’art contribueix a resoldre problemes i ajudar, també, al benestar físic dels qui admirem i gaudim de l’obra. Aquesta és la grandesa de Parelles Artístiques, de tot l’equip d’OSONAMENT i dels participants. Moltes felicitats a en Jaume Tebé i en Joaquim Grané, com a parella artística d’aquesta 15ena edició, i a totes les persones que heu participat en un any tan complicat. Serà un plaer gaudir dels colors i de les figures, fent volar la imaginació al contemplar les obres.
Com diu Antoine de Sant Exupery “Si en franquejar una muntanya en la direcció d’una estrella, el viatger es deixa absorbir massa pels problemes de l’escalada, s’arrisca a oblidar com és l’estrella que el guia”.
………………………………………
Marina Berdalet Andrés
Artista
Quan començo una tela o un paper en blanc, sento una mena de por i de gran emoció alhora. Tinc davant meu tot un món per inventar. I una llibertat que no me l’acabo…
Si això passa quan estic sola al taller, imagineu què succeeix quan ho comparteixes amb algú que sent una inquietud similar. Acostumada al treball en solitud, els sentiments són diversos abans de conèixer la parella artística: ens entendrem? Com serà la nostra obra plàstica? Quin serà el dia de la setmana que quedarem?. Quan temps tindrem? Podrem fer un procés creatiu llarg que ens permetrà conèixer-nos, divertir-nos, crear junts?
El primer dia és molt especial. El taller de la Isa és tan acollidor que és impossible que res surti malament. Entre infusions i papers, llapis i retoladors, pinzells i pintures… entre cavallets, el jardí feréstec i els gats que s’hi passegen, el gel del primer moment es trenca ràpidament i les idees comencen a fluir.
He participat en algunes edicions de Parelles Artístiques i sempre han estat diferents. El que queda de l’experiència no només és l’obra final, ni l’exposició, ni el catàleg, encara que sens dubte, a tots ens agrada poder dir: Això ho hem fet nosaltres. La satisfacció és gran també quan veus que la nostra creació comparteix un espai amb altres obres que s’han fet de manera similar. Però a mi, personalment, el que més m’agrada és el camí recorregutamb la meva parella (algun cop ha estat trio!): els mesos que ens hem pogut trobar al taller; la il·lusió de poder-nos preguntar: Com ha anat la setmana? Compartir en algun moment la nostra vulnerabilitat i la nostra fortalesa; la satisfacció d’anar veient com es dona forma a la primera proposta traçada sobre el paper; la decisió de firmar l’obra quan ja la creiem acabada.
Desitjo que l’art alliberador ens acompanyi en moltes facetes de la nostra vida i que per molts anys aquesta experiència creativa pugui reunir moltes Parelles Artístiques.
………………………………………
JPR
Artista
Me gustó hacer el taller de Parejas Artísticas y conocer nueva gente. También me gustó hacer esta actividad para poder darnos a conocer: a mi, a los compañeros y al centro”.
………………………………………
Marina Geli
Directora General de la Facultat de Medicina UVic-UCC. Coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS)
La història extraordinària de 15 anys de Parelles Artístiques.
Enguany, fa 15 anys del projecte de “Parelles Artístiques” iniciat a Vic-Osona per Osonament amb el suport de Fundació Antiga Caixa Manlleu i BBVA. La vida m’ha donat l’oportunitat de veure néixer aquest projecte i de seguir la seva evolució.
L’any 2007, durant la meva etapa de Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’exposà al públic la primera mostra de les obres fetes per les Parelles Artístiques sorgides d’aquest programa singular durant el 2006-2007 (1 abril, Mercat del Ram, el Sucre). Dues persones, dos artistes, un dels quals està vinculat a recursos de salut mental, cocreen, a dues mans, una peça artística (pintura, escultura, fotografia,…) per ser exposada i venuda, si s’escau.
Osonament és una entitat que oferta des del 1978 serveis integrats de salut, socials i laborals, a les persones amb trastorns mentals. Aquest programa s’emmarca dins la determinació de l’entitat de treballar les capacitats de les persones amb trastorn mental, d’acompanyar a la comunitat a conèixer-les com a persones i no com a malalts. La cocreació artística horitzontalitza les relacions i en primera persona s’afronten les dues a un repte artístic. Diàleg i intercanvi entre elles i amb la comunitat a través de l’art.
Osonament no només ha liderat aquest projecte en el territori que serveix, Osona, sinó que ha protagonitzat l’extensió i la seva continuïtat durant 15 anys.
L’any 2021, catorze comarques de Catalunya amb la diversitat de centres de la xarxa de salut mental, ajuntaments i suports de mecenatge diversos, formen part de l’extraordinari i consolidat projecte de Parelles Artístiques.
Igual que l’experiència de “Parelles Lingüístiques” va ser de gran utilitat a Catalunya per establir relacions d’iguals entre persones amb llengües maternes diverses amb l’objectiu de compartir el català, les Parelles Artístiques han consolidat una relació entre iguals per fer junts un procés artístic i retornar a la comunitat aquest valor. El projecte està contribuint a la pràctica, a lluitar contra l’estigma.
Passats quinze anys, la vida m’ha tornat a Vic-Osona. Des de fa cinc anys, treballant a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC), formo part del patronat d’Osonament com a representant de la universitat.
Només em resta un reconeixement sincer a la iniciativa, al vostre lideratge, que sempre és llavor que fructifica.
………………………………………
Sandra Sardà. Katakrak
Artista
Els espais on es barregen aspectes socials i creatius són portes de transformació per aquells qui en formen part i el seu entorn. Posar-se davant el full en blanc (com a metàfora de l’inici d’un procés creatiu) requereix motivació i una certa perseverança i alhora fa emergir la nostra essència més genuïna. Ens empodera i ens fa veure com en som d’únics.
El projecte de Parelles Artístiques ens proposa caminar aquest procés des de l’inici amb una companyia normalment desconeguda. I aquest punt és el que m’atrau especialment:
Compartir un temps amb algú per crear una cosa conjunta subjuga l’ego i implica l’intent constant de trobar els punts de nexe, els espais on totes dues ens sentim còmodes i prou lliures per aportar. Aquest camí deixa aprenentatges inesperats a ambdues parts i l’obra resultant no té dues essències sinó una de sola, comuna i diferent.
És difícil trobar entorns per compartir desvinculats de pressions, jerarquies, egoismes i competicions. Desitjo que Parelles Artístiques continuï molts anys més i continuï creixent i aprenent dels seus participants i del seu entorn. Sens dubte ha valgut i val molt la pena!
………………………………………
Tiua esf.
Artista. Membre de l’equip de PA 2006-2017
He tingut la sort de poder treballar i també col·laborar amb el projecte de Parelles Artístiques durant uns deu anys.
D’aquests, dos els vaig viure com a “artista”, treballant amb un altre “artista”, aquest segon, usuari dels recursos de salut mental. Ha estat una de les millors experiències de la meva vida, doncs vaig poder formar part del grup de persones més increïbles que mai hagués pogut arribar imaginar i que no podré oblidar. Personalment, sempre he intentat treballar per tal que l’art fos un incentiu per millorar la comunicació entre persones. Parelles Artístiques m’ha demostrat que el més important d’una obra d’art és el reflex de l’ànima i de la ment.
………………………………………
Cristina Vilaró
Directora de la Fundació Antiga Caixa Manlleu
Asseguda a l’oficina de la Fundació on treballo, observo el cos d’una mena de persona fet amb materials reciclats: una guitarra, unes tasses, un pal de fregar… Es titula “Tu diràs” i és obra d’una parella artística formada per l’Ackchar i la Garnatxe, feta l’any 2012.
Miro enrere i recordo. Primavera de 2006, sóc al departament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Vic amb la Fabiola Mora, la tècnica responsable. En una tauleta rodona esperem la visita de la Isa Basset, que ens presentarà un nou projecte: Parelles Artístiques, experiències creatives per la salut mental. Allà mateix, il·lusionades, li donem el nostre suport i l’incloem en el programa Vic per la Pau.
Apareixen les primeres 15 parelles, es programen sis exposicions i es fa una subhasta pública de les obres al recinte Firal El Sucre, en el marc del Mercat del Ram. Es venen les primeres obres. Encara sorpresa, recordo a una persona del públic que es va treure un feix de bitllets de la butxaca i en va comprar més d’una, per l’empresa, va dir que eren.
Ara, el que m’agrada més, és imaginar-me qui més gaudeix de les obres. En quin menjador, sala d’estar, habitació, despatx o hall es troben. I quina és la vivència, l’experiència i les emocions que s’amaguen darrere de cada una d’elles. Tot allò que no veiem, però que acaba, finalment, essent l’essència de totes les coses.
Avui ja fa 15 anys, com aquelles primeres 15 parelles, i el projecte continua essent més viu que mai.
Felicitats a tothom per tant!
………………………………………
Sara Alonso Ferrer
Artista
Parar. Sento com es para el temps, com es para el meu cap, i com continua la mà que agafa el pinzell, la mà que modela. Visc en un dia on entro per la porta amb un crit a punt d’esclatar a colors, modelats, música i converses variades. Parar. És el que sento mentre comparteixo aquest moment. Parelles Artístiques. Es paren els estigmes del no-res i del tot, es para el patiment, se’m para la por. Parar, que és igual a viure, tot i que estar viu és continuar. I per què no, parar per continuar? Doncs dansem, dibuixem, esculpim, cantem, vivim!!! Parelles Artístiques és una passera amb necessitats imperioses. Un passeig per l’exterior, aflorant un temps compartit tot despullant silencis, afrontant l’acceptació d’etiquetes imposades, intrascendint-les, amb emocions sinceres. En fi, un compàs d’espera, parar per seguir tocant aquella melodia que fa possible continuar. I no em cansaré de dir que Parelles Artístiques és la lluita de moltes persones. I quan dic moltes, cada vegada en som més.
………………………………………
Mònica Sala
Artista
Fa tres anys que participo a Parelles Artístiques. He format part de l’edició 2018-2019 i de la 2019-2020. També formo part de l’edició present. Però per parlar de la meva experiència a Parelles Artístiques vull remuntar-me a l’any 2016. Va ser el Nadal d’aquell any, que em van regalar una caixa d’aquarel·les i un pinzell.
Acabava de sortir d’un ingrés hospitalari. Estava profundament deprimida. M’havia agradat dibuixar i pintar des de petita però ho havia deixat de banda durant el batxillerat i els anys universitaris. La tècnica d’aquarel·la, però, no l’havia provat. Vaig mirar algun tutorial i vaig començar a pintar. Pintava una aquarel·la rere l’altra amb el mateix destí: ser combustible per la llar de foc. La foscor en que estava immersa em feia menysprear tot el que sortia del meu pinzell. A poc a poc, vaig anar estant millor i vaig començar a fer activitats a Osonament. Va ser durant l’activitat de pintura -on feia aquarel·les com a casa- que els elogis de la Isa i els companys em van sacsejar. Era possible que les aquarel·les que feia no fossin tan horroroses com jo les veia? Poc a poc he anat acceptant que la meva valoració interna era resultat del meu baix estat anímic. Va ser durant aquesta època que la Neus em va proposar participar a Parelles Artístiques. Vaig dir que sí, tot i que amb una gran sensació de vertigen. Tenia por de no poder complir amb el compromís, por de conèixer l’artista, de no saber pintar, de no estar a l’altura…Tota jo era un sac de dubtes.
Però em vaig llençar a l’aventura. Pintar “Estudi de Papallones” amb la Carla Serrat va ser un regal. Va ser molt agradable pintar al taller de la Isa i conversar tranquil·lament. Vaig descobrir que podia parlar de salut mental i del que em passava sense sentir-me jutjada. Vaig aprendre moltíssim sobre la tècnica de l’aquarel·la. També vaig superar la por al format gran i a experimentar. Vaig sentir que realment formava part d’un projecte. Per primer cop vaig pensar que jo també era artista. L’any següent ja no tenia por, tenia ganes de participar a Parelles Artístiques. El cert és que va resultar més difícil trobar el camí i encaixar. L’Aditi em va donar a conèixer el seu estil propi. Com a resultat va sortir l’obra “Wonderland” feta amb pintura acrílica. Aquesta edició, sobretot, em va fer sortir de la zona de confort i experimentar amb una altra tècnica i format.
Aquest any he tornat a les aquarel·les. M’hi sento lliure. Però aquest any no només he pintat. He participat en l’aventura del disseny gràfic amb en Pere Teixidor. M’ha encantat veure com tot anava agafant forma. He agafat ganes d’aprendre a fer servir el Photoshop.
Ja per acabar, m’agradaria dir-vos que Parelles Artístiques m’ha ajudat a valorar i estimar el que pinto. Ha set un pas a pas que ha anat calant lentament. He descobert que per mi, pintar és artteràpia. Actualment, després de tres edicions, tinc aquarel·les penjades a la plataforma Etsy i he obert un Instagram per parlar d’art i salut mental. Sé que això és gràcies, en gran part, a haver participat en el projecte de Parelles Artístiques. Aquest projecte ha solidificat en mi la passió per les aquarel·les.
………………………………………
Mercè i Oscar
Artistes
– “No sé si li cauré bé…”
– “Tinc por i ansietat, potser truco i dic que no vull fer-ho…”
– “I si no ens entenem com per crear una obra plegats?
– “I si no tinc cap idea, què pensarà de mi? No sé ni dibuixar ni pintar ni fer res…”
– “No he creat mai amb una altra persona i menys amb algú vinculat a Salut Mental…”
I des d’aquí amb pors, inseguretats i prejudicis ens vam començar a veure un dia a la setmana, ens vam anar coneixent a poquet a poquet, mentre fèiem el cafè abans de començar cada sessió, mentre caminàvem pel bosc buscant branques d’arbres que ens inspiressin, mentre ens explicàvem com havíem passat la setmana o mentre ens empastifàvem les mans amb pintura per pintar “La nostra música de joventut” des de l’espontaneïtat i la improvisació….
– “Quina música escoltaves quan eres jove?
– “Doncs escoltava música molt variada: Neil Young, Bach, Lluis Llach…”
– “Ha ha ha…i aquests qui són? Jo La Guardia, La Unión, Loquillo…”
– “Ha ha ha…no coincidim mai en res!!!
– “També El último de la fila”
– “Sí!! Aquest sí, jo també!!”
I de tot el que fèiem, anàvem aprenent, i a mesura que avançàvem, ens sentíem més
confiats, la comunicació era més fluïda i de mica en mica vam ser
capaços d’anar “creant” cada vegada més des de la intuïció, la confiança, des del cor…. sense que es pogués saber massa bé on començava una cosa i acabava l’altra. I és que a mesura que anàvem aprenent, també anàvem desaprenent les creences i els prejudicis que teníem abans de començar el projecte.
-”Quan estic amb tu fent d’artista, gairebé mai sento les veus que em molesten tant i si venen són més fluixetes i se’n van de seguida…”
I finalment vam presentar dues obres:
L’ESCAPADA: Una pintura que per cada un de nosaltres simbolitza emocions i sentiments ben diferents, però que vam saber plasmar en una obra comuna.
I AJUDA’M: Una escultura en fang que expressa el desesperat crit d’auxili del planeta cap als humans, únics responsables de la seva destrucció.
I després del projecte, ens hem continuat veient de tant en tant.
-“He estat molt bé, he après moltes coses i a més tinc una nova amiga.”
-“M’ha encantat haver fet aquest projecte amb tu, m’ha encantat haver-te conegut.”
………………………………………
Rosa Rubio
Artista
Deia Van Gogh que “per l’art, on hi ha necessitat de temps, no estaria gens malament viure més d’una vida”. Jo li dono la raó.
Més d’una vida és la que vivim els artistes quan veiem la nostra obra recollida en un catàleg, perquè és el reconeixement a una habilitat creativa, que no sempre és acceptada per tothom.
L’art no és tan sols crear, dibuixant o pintat o donant forma al fang. L’art també és compartir experiències amb qui connectes de forma senzilla, perquè uneix una afició comuna. Representar sobre tela un missatge esperançador a quatre mans no sempre es fàcil: requereix parlar, comunicar, expressar i voler entendre’s.
Sovint s’ha parlat de l’ego dels artistes. Suposo que sempre hi és present, però de l’experiència de les Parelles Artístiques, es demostra com la comunicació i connexió està per sobre dels egos personals.
Cada artista deixa un pessic de la seva ànima en l’obra.
En les obres d’aquest catàleg hi teniu les ànimes per partida doble, i això bé es mereix un reconeixement a l’entesa, al valor de qui creu que l’art és la millor eina per afavorir la recuperació.
………………………………………
Carmen Elvira
Centre de Salut Mental i Addicions. Consorci Sanitari de l’Anoia
Sembla que faci ja una eternitat des de la primera vegada que el meu cap em va parlar del projecte Parelles Artístiques. El temps vola i, com ha quedat demostrat en els darrers mesos, no el controlem ni disposem de la seva gestió. El temps de les nostres Parelles Artístiques es va aturar just amb la pandèmia en el mes de febrer del 2020, però per sort, la culminació del seu treball, es va poder veure exposat a La Garriga, juntament amb el centre El Far i el Centre de Salut Mental CHM de Les Corts. Després d’aquesta primera exposició, les obres resten guardades a l’espera de tornar a veure la llum, en un futur no molt llunyà.
Va ser el 2019, que des del Centre de Salut Mental i Addiccions d’Igualada del CSA vam posar en marxa aquest projecte adherint-nos a Osonament. El meu cap em va proposar liderar i engegar aquest projecte comunitari i, ara que no em llegeix ningú, vaig pensar que no podia haver triat ningú més negat en l’art. Per sort, Parelles Artístiques, no requeria de les meves habilitats artístiques, però sí de les meves habilitats en difondre el projecte, en fer-lo meu i fer partícip a la comunitat, en cercar persones voluntàries i en formar parelles. Parelles sorgides del no res, gent desconeguda unida per una habilitat compartida.
Des d’aquestes línies, haig d’agrair tot el suport i la participació de diferents agents que es van adherir desinteressadament al projecte i van oferir el seu suport. El Centre Cívic del Barri Montserrat que va obrir les seves portes de bat a bat i ens va incloure dins les seves activitats comunitàries, cedint-nos espai i temps. Però sobretot, voldria dedicar aquestes línies als artistes, a les parelles desconegudes que van participar-hi i que van fer seu el projecte des del primer moment.
En tot el procés creatiu, vaig poder copsar en les parelles com els dubtes, les pors i les petites reticències inicials s’anaven transformant en curiositat, respecte mutu i, més endavant, en admiració i mirades de complicitat.
Parelles Artístiques ha estat molt més que la creació d’aquarel·les i escultures, Parelles Artístiques és la complicitat de dues persones, d’entrada desconegudes i amb interessos diferents, que han estat capaces de construir plegades una obra d’art.
ART en majúscules, ART entès com una manifestació íntima d’allò que un porta dins i vol compartir-ho i fer-ho públic. ART entès com les pors, com una manca de confiança en un mateix, ART entès com una simbiosi entre dos desconeguts que acaben prenent un cafè plegats un dia per setmana i compartint alguna de les seves experiències vitals.
ART en majúscules, ART entès com la confiança cega vers l’altre, deixant-se endur per l’entusiasme i la saviesa de l’un o l’altre per crear, per construir, per passar-ho bé sense perjudicis ni estigmes.
ART que ha quedat plasmat en un quadre o una escultura però que guarda dins seu tardes de riures i confidències.
Aquest ART en majúscules que es tradueix en la meva admiració pels artistes i per les seves creacions però sobretot la meva més sincera admiració per la seva capacitat d’empatia i de posar-se al lloc de l’altre i caminar plegats. Gràcies Quique, Patricio, Òscar i Mercè, esperem en breu tornar a reprendre la marxa i arreplegar molts més artistes que ens puguin mostrar el seu ART i la seva humanitat. Gràcies de tot cor.
………………………………………
Miquel Macia
Director NacióDigital
Les paraules són reveladores. O, si voleu, traïdores. Escric això a propòsit d’una conversa que vaig tenir amb un periodista en què jo argumentava que calia evitar expressions que poguessin ferir les persones amb problemes de salut mental. Ell, al seu torn, invocava la llibertat d’expressió per reivindicar el seu dret. Jo li assenyalava que valer-se de símils patològics no era imprescindible, que no aportava res de positiu al llenguatge i que entre tots trobaríem d’altres formes d’explicar les coses sense travessar una línia vermella. No ens vam posar d’acord. Però no desespero que, a còpies de predicar, a la fi s’aconsegueixi, tal com s’han assolit d’altres fites socials que anys enrere semblaven utòpiques. Per la nostra part, els periodistes podem contribuir molt a la tasca que Osonament -amb la sempre incansable Mercè Generó al front- ha dut a terme des de la seva creació. Esborrem del nostre argot periodístic i també polític (que és un altre dels àmbits socials que cau en això) combinacions com “esquizofrènia política”, “deliri nacionalista”, “paranoia”, “això és de bojos”, “actitud bipolar”, “malalt mental”, emprades sempre com a insult, com a envestida contra un adversari. Les paraules són reveladores. Tinguem-ne cura.
Parelles Artístiques lluita contra l’estigma en salut mental d’una forma més amena i amable. Des de la il·lusió de la creació d’una obra. Utilitza les experiències compartides per aportar benestar i trencar prejudicis. Perquè una altra forma de reduir l’estigma és el contacte social significatiu amb persones que tenen un problema de salut mental. Parelles Artístiques ja s’ha estès a 14 comarques catalanes. L’estratègia que utilitza per produir canvis i estereotips en la població s’està estenent poc a poc, però sense pausa. Moltes felicitats per aquests 15 anys de Parelles Artístiques. Gràcies per tot.
………………………………………
Rosy
Artista
Este año he tenido otra vez la suerte de trabajar como pareja artística.
Con mi artista y compañera de viaje, la Ari. Hemos leído mis poesías y arrojado sobre lienzo los colores y las formas que nos inspiraban.
Así da crear un cuadro “Delirio de emociones”.
Ha sido un trabajo muy interesante, que te mete en conexión con el artista y aprendes mucho. Es como una fusión entre los dos, y sacas todas tus emociones y las plasmas en el lienzo. Agradezco mucho y doy las gracias a mi artista, ARI, que ha hecho este viaje conmigo.
………………………………………
Meritxell Vilamala
Periodista a El 9 Nou
Encara la recordo. Cabellera llarga, ulls marrons, llavis vermells. Un gran somriure enmig d’una sala que aquell dia era plena a vessar. També hi puc posar data, el 12 de gener de l’any 2017, en una inauguració a la seu de la Fundació Antiga Caixa Manlleu. Ella, una noia de galtes rosades, bonica, plasmada en un quadre rodejada d’ocells i jo, a l’altra banda, amb la càmera d’EL 9 TV, meravellant-me amb el projecte que acabava de descobrir. Oficialment feia un any i mig que exercia de periodista, tot just començava a prendre el pols a una feina que demana ofici, molta passió, i he de confessar que llavors no hauria sabut respondre en què consistien les Parelles Artístiques d’Osonament. En Marc Barnils m’ho va explicar. Era un dels autors del quadre de la noia d’ulls marrons i allà, plantats tots dos a davant seu, va anar descrivint pels micròfons d’EL 9 TV com li havien donat vida amb l’Isa Basset i la Meritxell. Un, fent servir la tècnica del collage; l’altre, llapis de colors… Però avançant junts en cada fase.
Des d’aquella edició, que era l’onzena, gairebé cada any he visitat l’exposició de Parelles Artístiques. Hi he vist fotografia, escultura, pintura…Però sobretot artistes amb ganes d’explicar històries. I capaços d’emocionar, perquè el que transmet l’obra és la màgia del camí.
Cabellera llarga, ulls marrons, llavis vermells. Encara la recordo. Ens vam conèixer el 12 de gener del 2017 a Vic, ja fa més de quatre anys. Ara me l’imagino posant color a un menjador de parets blanques. O al vestíbul d’un edifici important. Ves a saber quanta gent ha coincidit amb la seva mirada, la de la noia del quadre d’en Marc, l’Isa i la Meritxell, i com els ha dit, sense parlar, que la van pintar amb el cor.
………………………………………
Ton Granero
Dissenyador gràfic, editor i gestor cultural
Enguany, el projecte de Parelles Artístiques fa quinze anys. He tingut l’oportunitat de participar-hi en cinc ocasions: amb la Raquel el 2008, amb la Sara el 2009, 2010 i 2011 i amb en Jose el 2016.
Per a mi ha estat una experiència molt enriquidora i, sobretot, una aproximació a tot un món que desconeixia. És un projecte que et permet conviure amb aquests artistes d’ànima neta i establir amb ells una relació humana molt interessant.
Sempre començàvem els projectes molt tímidament i, al llarg de les trobades, ens anàvem obrint i trobant la manera de compartir i descobrir les possibilitats i els interessos artístics, per després, junts, crear l’obra que acabaríem fent.
Vàrem treballar el disseny, la il·lustració i la fotografia amb resultats molt interessants.
Agraeixo l’oportunitat d’haver pogut col·laborar-hi, i al mateix temps, felicito a tot l’equip d’Osonament i, especialment, a l’artista Isa Basset, ànima càlida i incansable d’aquest projecte, per l’esforç continuat per dur a terme cada any les exposicions amb aquestes obres, amb resultats sempre sorprenents i de molta creativitat. Llarga vida al projecte!
………………………………………
Vicky Roldán Carrascosa
Artista
L’Art és un àmbit on no hi ha normes a seguir
Fa molt de temps que vaig oferir-me per participar com a parella artística en aquest projecte a “quatre mans”.
En un principi pensava que amb la meva aportació podria ensenyar tot el què he après amb el temps. Però de seguida em vaig adonar que era jo la que anava aprenent a veure un món nou, desconegut per a mi.
Al mateix temps, em vaig sorprendre de la capacitat que les persones amb problemes de salut mental amb les quals hem fet parella tenen per l’abstracció i per representar qualsevol imatge. Malgrat les dificultats de comunicació que algunes presenten, és increïble com arriben a expressar amb els seus treballs, el seu món interior i com veuen la realitat.
El que si tenia clar és que ningú pintaria a la manera de Vicky Roldán. Sinó que els faria participar molt activament amb l’obra. Que estiguessin presents les seves inquietuds, les seves maneres de ser, les seves il·lusions i perquè no, les seves pors.
Necessiten el suport per manifestar el seu món interior, que els permeti apaivagar els impulsos i evadir-se durant aquests moments que pinten, dibuixen i creen; donant-los l’oportunitat d’expressar el seu procés creatiu.
Per això, se’ls ha de proporcionar tot tipus de materials, temps, espai i mètodes artístics. Per la qual cosa, es sentiran motivats mantenint la il·lusió al realitzar una obra pròpia que es realitzarà sense judici i amb tota llibertat. I a causa d’això, els sorgiran les ganes de seguir creant i expressar-se sense complexos. Per la qual cosa farà que les obres siguin sinceres.
No podem oblidar que la creació és una cosa de tots, no és un do que tinguin uns pocs, tot ésser humà pot crear.
………………………………………
MCB
Artista
Em va agradar molt i em vaig relaxar moltíssim. És una experiència que mai oblidaré. Moltes gràcies per tot.
………………………………………
BBA
Artista
La meva experiència amb el programa de Parelles Artístiques va ser molt positiva a nivell d’expressió artística, i també a nivell de relació amb l’instructor, per la seva aportació professional i humana.
Va ser un treball molt agradable en la tècnica artesana de la ceràmica i una forma de crear i transmutar una idea creativa pròpia, en un fet real interpretat i dirigit per la María Gelabert, una gran professional i persona.
Li agraeixo aquesta experiència i també el resultat final, conjuntament amb l’equip de Mosaic per fer possible la participació en el programa.
………………………………………
Paula
Artista
Participé en el proyecto de parejas artísticas, en el ámbito de fotografía, con la fotógrafa Neus Solà. Me pareció una idea muy atrayente y una oportunidad única para aprender de la mano de un profesional. Desde el principio, hubo buena conexión y he de decir que Neus se implicó muchísimo en el proyecto.
He aprendido mucho con ella; he llegado a hacer un curso de cianotipia que me propuso hacer, junto a ella, que no tenía nada que ver con nuestro proyecto pero que me encantó. Durante la cuarentena, estuvimos en contacto y seguimos colaborando juntas en una idea muy interesante y estimulante que me ayudó mucho a estar activa, y que suponía un reto y una ilusión.
Sólo puedo decir que recomiendo completamente esta iniciativa por el aprendizaje que conlleva y porque es muy gratificante.
………………………………………
Gràcia Ferrer Codinachs
Metge Psiquiatra
Recordo com si fos ahir a la Isa Basset explicant el projecte de Parelles Artístiques i poc temps després la realització de la primera edició , en la qual vaig poder participar pintant amb en Jordi B. de parella, quin gran artista i quant vaig aprendre amb ell.
Més edicions, i altres parelles…
Moltes anècdotes i històries compartides em venen al cap que donarien per escriure unes quantes pàgines. Bon humor, riures, complicitats, nervis, amistat, creació, discussions, intercanvis d’opinions i de gustos, sobre pintura, música, llibres… i més riures i més complicitat sense estigmes ni etiquetes.
L’obra en si no és la finalitat , és el camí abans d’exposar-la i els vincles que es creen, el que dona sentit a aquest genial projecte de creació a quatre mans.
………………………………………
Miquel Rovira
Caixa Manlleu
Recordo, com si fos ara, que un dia de desembre, en l’edició del divendres d’un bisetmanari comarcal, anunciaven la inauguració d’una exposició, d’entrada sorprenent: el projecte de salut mental Parelles Artístiques.
Una de les finalitats de l’obra social de Caixa Manlleu era donar suport a iniciatives per millorar la qualitat de vida de les persones. En reunions amb la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic, ara Osonament, es va decidir que hi seríem presents des dels seus inicis, perquè ens unien uns mateixos objectius: l’estat del benestar.
Ens va convèncer la finalitat i els objectius del projecte, a qui anava dirigit, i tan important com el projecte en sí, la solvència de la persona i l’equip que hi havia al capdavant per tirar-lo endavant.
I el temps ens ha donat la raó. Em remeto als fets. A dia d’avui, i per tal d’acoblar esforços, s’ha creat una Xarxa de Parelles Artístiques de Catalunya.
En Joan Contijoch i en Dídac Herrero, 15 anys després, veurien amb goig i complaença que les expectatives que havien posat envers el futur del projecte, s’han assolit amb escreix.
Desitjo que mai us falti el suport, en tots els àmbits, per poder continuar projectant aquesta tasca a favor de la salut mental.
L’enhorabona i per molts més anys!
………………………………………
Ricard Ocaña i Escudé
Artista
Un treball en equip
Un treball on tots som iguals
Parelles Artístiques
Sense estereotip
Amb el company quedàvem
Dibuixàvem i pintàvem
De cor ho fèiem
Un lligam, una bona amistat
Ha sorgit d’aquesta activitat
Recordo acabar-lo i sentir-me alegre i satisfet
Mira company què hem creat!
Jo molt engrescat
Content com aquell jardí
Jardins!
Que tots tenim a dins
I hem pogut expressar
Ull! Que tot ho veu
Obra psicodèlica
L’infinit de l’espai explica
En un quadre donem la nostra veu
Indescriptible la sensació
En veure’m jo en un llibre
En veure la nostra obra a l’exposició
Tot ho vaig viure amb molta emoció
Parelles Artístiques
Cada obra té la seva ànima
Tots som uns artistes
………………………………………
Quim Moreno
Artista
Parelles Artístiques és el traç fet amb fluïdesa. És l’obra que per la seva naturalesa facilita l’empatia i el vincle entre artistes. És l’estudiada combinació de colors darrere una creació, el fragment de vídeo que desitja ser editat. Parelles és l’enquadrament que fa que aquella fotografia sigui atentament observada en una sala d’exposició. És el vers calculat que transcendeix i genera emoció. Parelles artístiques són aquells acords musicals que susciten espais íntims, únics i màgics. És la cura en els moviments d’una dansa, la sensibilitat en l’expressió i el tacte en el resultat.
……………………………………………….