Escoltant Camarón

Aquell matí Ariel estava en plenes facultats per empendre un relat. Va realitzar-se un menut psicoanàlisi per aconseguir entreveure quines idees li supuraven pel cervell. Era zombie, monstre, però ben estructurat. Pensava Ariel amb el que havia projectat i el que era realment, hi havia diferència. Però no en el sentit pejoratiu. Diferents móns, una espècie d’ entelequia. D’on treia la força per continuar? Ara s’equivocava de rol, erròneament s’escabullia en la pell d’un altre cos, lluitava en certa forma per la suavitat de moviments, alguna cosa menys troglodita que el fès sentir millor. Potser resultava massa conceptual de cara als altres, tot i que li quedaven a estones engrunes de personalitat ben bastida. Resultava estúpid per a l’Ariel haver-se de sentir interessant, més quan a vegades deia aquelles barbaritats, cataclismes sísmics per pèrdua de realitat social… buscar en el seu interior i trobar- hi vulgaritat li causava dolor. Li costava acceptar-se com a ciutadà de a peu.

Xavi Vidal i Jordi Abelló
Escriptura i dibuix de 30 x 42 cm
SRC Institut Pere Mata

Si estàs interessat en aquesta obra, posa’t en contacte amb nosaltres aquí

<Torna a obres