Fòrum Salut Mental (FSM) és una associació formada per 24 entitats del sector de l’atenció sanitària concertada i l’atenció social en salut mental i addiccions, per a infants i per adults. Compta amb mes de 110 serveis (CSMIJS, CSMA, CAS, hospitals de dia, comunitats terapèutiques, serveis de rehabilitació comunitària, rehabilitació infanto-juvenil, llars residencia, llars amb suport, serveis prelaborals, serveis d’inserció, empreses socials, clubs socials, serveis tutelars) i més de 1700 professionals.
Des de fa algunes edicions, FSM s’ha sumat al projecte de Parelles Artístiques. Aquests mesos, co-organitza amb Osonament, l’exposició col·lectiva de Parelles que s’inaugurarà el 8 de setembre al recinte Fabra i Coats de Barcelona. Fòrum Salut Mental (FSM) és una associació formada per 24 entitats del sector de l’atenció sanitària concertada i l’atenció social en salut mental i addiccions, per a infants i per adults. Compta amb mes de 110 serveis (CSMIJS, CSMA, CAS, hospitals de dia, comunitats terapèutiques, serveis de rehabilitació comunitària, rehabilitació infanto-juvenil, llars residencia, llars amb suport, serveis prelaborals, serveis d’inserció, empreses socials, clubs socials, serveis tutelars) i més de 1700 professionals. Des de fa algunes edicions, FSM s’ha sumat al projecte de Parelles Artístiques. Aquests dies, co-organitza amb Osonament, l’exposició col·lectiva de Parelles que s’inaugurarà el 8 de setembre al recinte Fabra i Coats de Barcelona. Parlem amb el seu President, Enric Arqués.
1.-Parelles Artístiques té com a objectiu principal afavorir la recuperació de les persones que tenen alguna problemàtica de salut mental. Quina valoració en feu en aquest sentit?
Està contrastat que la participació activa en l’àmbit cultural afavoreix la recuperació i la inclusió. Les característiques singulars de Parelles Artístiques augmenten la capacitat d’incidir en aquesta recuperació: La creació plàstica que pot tenir efectes molt positius, la valorització de l’obra amb exposicions i sobretot , en la meva opinió, la relació dels que formen les Parelles Artístiques. Sé que la participació en el projecte ha estat molt significativa i útil pels dos membres de les Parelles.
2.-També té per objectiu canviar la visió estigmatitzada de la societat respecte la salut mental. Quina és la vostra visió en aquest sentit: el projecte hi suma? Hem avançat en el tema de la desestigmatització de la salut mental o encara queda molta feina per fer?
Està contrastat que en els membres de les parelles artístiques, la visió d’un mateix i de les idees sobre aquesta situació humana que és patir un problema de salut mental, s’han modificat substancialment. El projecte suma en la desestigmatització.
En el tema de l’estigma s’ha avançat i alhora queda molta feina per fer. A iniciativa del projecte Obertament del que Fòrum Salut Mental i Addiccions forma part , fa uns anys que l’enquesta de Salut de Catalunya pregunta sobre la qüestió i s’ha contrastat una millora significativa de la intenció de relació amb una persona amb un dificultat de salut mental en els àmbits de convivència, veïnatge, amistat, i feina, de manera més clara en els tres primers.
Això vol dir que els projectes i iniciatives de modificació de l’estigma tenen resultats, però hem de ser conscients que els perjudicis i els comportaments de rebuig, les discriminacions fa molts anys que estan en la nostra cultura, estan molt instaurats i tenen arrels profundes. Els canvis culturals són els més difícils d’aconseguir. Pensem per exemple en la visió de les dones.
Calen iniciatives que promoguin el canvi i cal temps per modificar l’estigma en salut mental.
3.-Quines són les assignatures pendents en salut mental a Catalunya?
És una pregunta que mereix una resposta més llarga del que aquesta entrevista permet.
Fent un esforç de síntesi diria que les mancances essencials són les dificultats de les persones en l’accés i en segon terme la capacitat de resolució.
Les dificultats d’accés es refereixen a diverses circumstàncies: l’estigma que fa que moltes persones ocultin a les persones pròximes que estan patint, adolescents i joves que arriben molt tard a l’ajuda que necessiten, dificultats d’accés als serveis ialguns tractaments necessaris ( psicoteràpia, rehabilitació psicosocial, intervenció familiar) i també algunes intervencions socials essencials ( suport a la inclusió laboral i educativa, suport familiar, suport a la inclusió residencial, suport a la participació comunitària, prestacions …).
Hi ha diverses qüestions que incideixen en les dificultats d’accés, destacaré una de les principals que és la manca de priorització pressupostaria històrica de la salut mental en els diferents àmbits. ( sanitari, social, inclusió laboral) Les dades del pressupost de cada departament a la salut mental són molt clares.
La capacitat de resolució es refereix al nivell de recuperació aconseguit, entenent la recuperació més enllà de la remissió dels símptomes, com la capacitat de portar endavant els projectes de vida de les persones. Cal una integració de les intervencions sanitàries i del suport social i la inclusió. L’àmbit social s’ha de reforçar.
4.-Des del FSM treballeu perquè l’atenció en salut mental pública posi l’èmfasi en els aspectes bio-psico-socials, en la continuïtat assistencial, en la pluridisciplinarietat i en la territorialitat de la salut mental. Per què aquests 4 pilars?
Són aspectes fonamentals que ajuden a l’accessibilitat i a la recuperació. Entendre que el que li passa a una persona té a veure amb el context social, amb les relacions, amb tots els aspectes individuals, ens dóna una visió de la salut i de la salut mental molt més amplia i complerta. La pluridisciplinarietat és bàsica en aquesta comprensió més global i per definir les intervencions i el suport. La continuïtat comporta entendre el procés d’ajuda de manera longitudinal al llarg del temps, i estar atents als projectes de vida de les persones i no només a situacions concretes com les crisis agudes. La proximitat territorial és la millor garantia per facilitar l’accés.
